Image

Lorenzo Soler


Cinema independent i social

Lorenzo Soler


Cinema independent i social
Image

Neix a València (1936). Estudia una carrera tècnica, que exerceix posteriorment a Barcelona. El 1964 abandona la seva professió i decideix dedicar-se al Cinema. La seva activitat inicial és la de productor de cinema publicitari, però només l’exerceix durant dos anys. El 1966 ja està totalment decidit a dedicar-se al documental. Es decanta per temes de contingut social i sobre problemes de minories marginades.

A més de les seves obres per al Cinema i la Televisió (llargmetratges i documentals) ha treballat al camp de l’experimentació audiovisual (videoinstal·lacions, films experimentals).

Com a director de fotografia va participar en projectes d'altres directors. Com a Realitzador de Televisió ha treballat en programes culturals en els primers anys de TV3.

Image
Anys 60

Llorenç Soler va començar en el dit “cinema independent”  dels darrers anys seixanta fent pel·lícules com, entre d’altres: “Será tu tierra” (1965) i “El largo viaje hacia la ira” (1969) sobre els primers temps d’uns obrers recentment emigrats a Barcelona de diverses regions d’Espanya, “52 domingos” (1966) sobre les penúries d’uns joves immigrants a Barcelona que, per escapar de la misèria, aspiren a convertir-se en toreros.

Image
Image
Será tu tierra

1965. 43'. Blanc i negre. Original 16 mm.

Image
52 domingos
1966. 27'. Blanc i negre. Original 16 mm.
Image
D'un temps, d'un país

1968. 40´. Blanc i negre. Original 16 mm.

Image
Carnet de identidad

1969. 27'. Color. Original 16 mm.

Image
El largo viaje hacia la ira

1969. 28'. Blanc i negre. Original 16 mm. 

Image
Anys 70

Als anys setanta es va incorporar al conegut com “cinema marginal” amb pel·lícules com, entre d’altres: “Noticiario RNA” (1970) on ironitza unes falses imatges del NO-DO com a vehicle d’adoctrinament franquista; “Sobrevivir en Mauthausen” (1975) sobre els espanyols que van fer cap a aquest camp de concentració alemany; “Gitanos sin romancero” (1976) sobre una d’aquestes comunitats a Galicia; “Autopista, una navallada a nosa terra” (1977) i “O monte e noso” (1978) sobre la lluita veïnal contra una autopista i per recuperar muntanyes que havien sigut apropiades per grans particulars.

Image
Image
El altoparlante

1970. 20’. Blanc i negre. Original 16 mm.

Image
Noticiario RNA
1970.14’. Blanc i negre i color. Original en 16 mm.
Image
Gitanos sin romancero
1976 23'. Blanc i negre i Color. Original de 16 mm.
Image
Votad, votad malditos

1977 23'. Color. Video.

Image
Autopista. Una navallada a nossa terra
1977 32'. Blanc i negre i Color. Vídeo. 
Image
O monte e nosso
1978. 33'. Color, blanc i negre. Original a 16 mm.
Image
Anys 80-90

De la seva llarga trajectòria posterior cal remarcar algunes produccions: “Cada tarde a las cinco” (1989), on s’aproparà, vint anys després, a aquells joves aspirants a torero en la Barcelona de la dura immigració. “Ciudadanos bajo sospecha” (1992) sobre emigrants de l’Àfrica negra a Barcelona. “Francesc y Luis” (1992), una història sobre dos homosexuals.  

Del 1994 al 1996 realitzarà la sèrie, de 13 capítols, “L’oblit del passat” (TV3) on es recull el deteriorament d’un ampli conjunt del patrimoni cultural al voltant del Mediterrani i els seus contextos socials i polítics.

“Saïd” (1998) serà el seu primer llargmetratge. És una història de ficció amb evidents aspectes documentals, sobre un immigrant il·legal marroquí a Barcelona. Un altre llargmetratge que parteix d’una visió documental és “Lola vende ca” (2000); aquí trobem la realitat dels gitanos a Barcelona, la vida d’una jove gitana a la gran ciutat.

Image
Image
Francesc y Luis

1992. 32'. Color. Vídeo.

Image
Anys 2000

Del 2000 es “Francesc Boix, un fotógrafo en el infierno”, retrat de la vida d’aquest personatge que va aconseguir documentar amb imatges la realitat del camp de concentració de Mauthausen; gràcies a les seves fotografies es va poder condemnar a alguns criminals nazis en el judici de Nuremberg. 

“Del Roig al Blau” (2004) es un llargmetratge documental sobre la situació política del anys setanta i vuitanta a València. 

A “Kenia y su família” (2006) es visualitza noves relacions de parella que fins aleshores havien estat ocultes. S’explica com dues lesbianes aconsegueixen tenir un fill mitjançant un pare biològic.   

“La mirada de Anna” (2009) es un relat sobre Anna Turbau, la seva companya, en la seva experiència fotogràfica a la Galicia de la Transició.

Image
Image
Francisco Boix, un fotógrafo en el infierno

2000 55'. Color, blanc i negre. Video digital.

Image
Del roig al blau

2004. 97'. Color. Vídeo digital.

Image
Ser Joan Fuster
2008. 70'. Color. Vídeo HD. 
Image
La mirada de Anna
2009. 52’. Color, blanc i negre. Vídeo HD. 
Image
Los náufragos de la casa quebrada

2011. 39. Color, blanc i negre. Vídeo digital. 

Image
El salón de los espejos
2016 55'. Color, Vídeo digital.
Image
1000 lunas
2018. 90’. Color, blanc i negre. Vídeo digital.
Image



Image
Contra el NODO.
Llorenç Soler o la pulsión por la honestidad.

2018. 90’. Color, blanc i negre. Vídeo digital.

Documental biogràfic sobre Llorenç Soler dirigit per Albert Montón.
El relat documental se centra en un del precursors del cinema documental independent a Espanya a partir de la dècada dels anys 60 del segle passat.



Altres activitats seves són: la pintura, (dues exposicions), la poesia (tres llibres publicats), i el còmic (un àlbum publicat).

Ha exercit amb certa assiduïtat la docència al camp del documental. Ha participat en màsters a diverses universitats. Ha publicat quatre llibres de didàctica del gènere.

Image

Amb la col.laboració de

Image Image Image